Setembreses

No et pensis que la teva pell
és l'únic timbal on ressona
l'aspra tendresa dels meus ulls
que amb el temps s'han fet dits.
No et pensis que s'hagi esgotat
en girar full del calendari
la xafogor d'aqueix agost
que crema dins les sandàlies.
No et pensis que dir prou
de sobte em faci oblidar
els carreranys del teu cos
on hi he deixat monjoies.

Rels

Sense arrels l'obsessió et clava
a la nafra dels sentits,
si tu no ets arbre nocturn
ni tan sols mentida...
Com puc esbrinar
que aquest estel
que, tot temps m'empaita,
no fos una imatge
reflectida de tu.

Arrels

Fa nit renegaire

Llegim d'Iorgos Seferis:

Perquè les estàtues
no són ja despulles;
nosaltres som les ruïnes.

Xoc

Escrivia amb xoc que el temps esborrava.